El rellotge de la Catedral de Santiago de Compostela
Sembla
ser que el primer rellotge que tingué la Catedral de Santiago,
s’instal·là a finals del S. XIV o a primers del
S. XV. De fet en parla una acta del Consell Catedralici, datada al
1406, per la qual es contractava a Joan Abarca com a cuidant
del rellotge. No és del tot segur que aquest primer rellotge
fos mecànic, ja que, aleshores, era freqüent que les
hores les marqués un “sonador” a cops de martell.
Des de llavors, a través d’aquests cinc segles, hi ha hagut diferents màquines i diferents cuidants a tenir-ne cura. De tot plegat, en queda poca informació documental.
Arribats
al 1831, l’Arquebisbe Rafael de Vélez, encarregà
l’actual rellotge “hanc novam sua
pecunia”
a l’enginyer del Ferrol Andrés Antelo. Aquest ja havia
fet altres rellotges per a la zona i era famós per la seva
excel·lent preparació com a cronometrista.
Antelo va fer un rellotge molt avançat a la seva època, aquest és el motiu de que encara avui sigui un referent de precisió.
El rellotge, muntat dins la torre que fa cantonada entre les places de La Quintana i la de Plateries, la torre dita de “La Berenguela”, queda disposat dins un armari amb les portes amb vidres que el protegeixen de la pols.
Disposa
de quatre esferes, una a cada cara de la torre, amb una sola agulla
per a indicar l’hora. Toca les hores sobre la campana
Berenguela, construïda per Pedro de Guimes el 1711. Amb un pes
d’unes onze tones i una boca de 2.10 metres, aquesta és
una de les campanes més grans d’Espanya.
De fet, les actuals campanes del
rellotge (tant la dels quarts com la de les hores) son la copia
exacta de les del 1700, trencades a finals del segle passat. Aquestes
campanes originals es poden veure, ara, exposades al claustre.
L’any 2000, vaig tenir l’honor
de ser cridat per a restituir el só original a les noves
campanes del rellotge.
2000